A càrrec de Josep Martí (IMF-CSIC)
Dimarts 24 de gener a les 16:00h.
IMF-CSIC (sala 2 de la torre).
Egípciaques 15, Barcelona
RESUM:
La principal idea d’aquesta xerrada és la de debatre conjuntament aproximacions teòriques posthumanistes sobre el cos. Tot intentant entendre la realitat mitjançant la superació d’esquemes conceptuals del dualisme cartesià, l’antropocentrisme i el biocentrisme, la noció posthumanista del cos es basteix sobre pressupòsits molt diferents als de l’humanisme. No concep el cos com a mer suport de la ment sinó que parteix de la idea d’embodiment, però entenent aquest concepte de forma més àmplia de com fou originàriament formulada per Csordas. El cos se’l conceptualitza com un assemblatge de diferents fragments que només resulten comprensibles a partir de les interaccions —“intra-accions” (Karen Barad)— amb tot allò que l’envolta, a diferència de la visió clàssica de considerar-lo com un tot orgànic unificat i separat del seu entorn. Els nostres cossos van molt més enllà de la pell que els recobreix (Donna Haraway). D’aquesta manera, els límits del cos, tan clarament establerts per estructures epistemològiques pregonament antropocèntriques i molt marcades por les dualitats individu/societat i ment/cos es desdibuixen en el marc conceptual del posthumanisme. Dins de l’ontologia de caire no dualista característica del posthumanisme són les relacions abans que les entitats a allò que se li atorga una major importància. El cos és entès —més que en termes del que és— segons les seves capacitats d’acció i interacció (Gilles Deleuze).