A càrrec de: Manel Delgado (UB)
Data: Dimarts 2 d’octubre, 16.00
Lloc: Institució Milà i Fontanals (CSIC), C/ Egipcíaques 15, 08001 Barcelona
RESUM:
El contingut iconoclasta de l'anticlericalisme català contemporani –amb els grans brots de 1835, 1909 o 1936– podria ser interpretat com expressió tardana de la mateixa preocupació ontològica a propòsit del valor de la relació amb les imatges sagrades que va caracteritzar la Reforma. Segons aquesta premissa, les violències contra figures rituals catòliques no expressarien una ansietat política o social, sinó també una preocupació semàntica, una atenció prioritària sobre el valor dels signes externs i sobre la seva capacitat de manifestar realitats transcendents. En el cas particular de la destrucció del Sant Crist de l'església de Santa Maria i la relíquia de la Mà Conservada que allà es conserva, tindríem un exemple de com les profanacions sacrílegues no funcionaven com agressions contra imatges sinó contra cossos, tant per mortificar-los –martiri– com per expulsar d'ells les presències malignes que els habitaven –exorcisme.