Kevin Pometti* i Mariano Barriendos**
*Aix-Marseille Université (TELEMMe) /**Universitat de Barcelona
Divendres 7 de juny de 2019, 12 hores
Aula de seminaris (1er pis) , IMF-CSIC
Carrer Egipcíaques, 15 08001 Barcelona
Resum: El context d’inestabilitat climàtica que s’inicià a la segona meitat del segle XVIII conegut per “Oscil·lació Maldà” va comportar la successió simultània i inusitada d’episodis extrems de precipitació, de sequera, de variacions de temperatura que, en la seva conjunció, alteraren les condicions del medi a partir de 1760 fins als darrers anys del segle. La conjunció amb fenòmens climàtics com els efectes de l’Oscil·lació de “El Niño” o les erupcions dels volcans Laki, Asama i el Vesubi l’any 1783 agreujaren encara més els efectes amb una forta irregularitat meteorològica. D’altra banda, els primers anys del segle XIX, i especialment, la gran sequera que s’estén a partir de 1812 fins 1824 ofereix un context ambiental de contrast en que la manca d’aigua i les fluctuacions climàtiques van poder agreujar les condicions del medi en conjunció amb els efectes generats per l’erupció del volcà indonesi Tambora, l’abril de 1815. Els efectes que van derivar de les alteracions del clima i el medi en la incidència de processos epidèmics que emmarquen el període que s’estén des de 1780 fins 1824 consisteixen el principal objectiu de la comunicació. On, a través dels episodis epidèmics més destacables s’analitzaran els impactes ocasionats sobre la societat, les mesures implementades per les institucions i els professionals de la salut, i la repercussió de les epidèmies sobre la demografia a través de dos dels tres arxius parroquials preservats a la ciutat (les parròquies de Santa Maria del Pi i de Sant Just i Pastor).
Kevin Pometti Benítez (Barcelona, 1988) és llicenciat en Història per la Facultat de Geografia i Historia de la Universitat de Barcelona (2012). En l’actualitat realitza la seva tesis en co-direcció internacional entre Aix-Marseille Université (UMR TELEMMe) i la Universitat d’Alacant. En la seva tesi analitza, des d’un punt de vista interdisciplinari, els efectes que van poder derivar-se a Barcelona, entre 1770 i 1825, a nivell ambiental, biològic, social i en matèria de salut pública com a conseqüència de l’alternança de sequeres i inundacions de caràcter extrem, transcorreguts dins del període d’inestabilitat climàtica conegut pel nom d’Oscil·lació Maldà.
MarianoBarriendos Vallvé (Barcelona, 1963) és doctor en Geografia i Història per la Universitat de Barcelona. Professor agregat al Departament d’Història i Arqueologia de la Universitat de Barcelona. Imparteix docència de Grau al citat Departament i també participa en cursos de doctorat a les facultats de Química, Física i Geografia. Autor de més de 240 publicacions, 63 d’elles en revistes internacionals indexades. Ha participat en diferents projectes estatals i europeus sobre reconstrucció climàtica en època històrica i estudis d’episodis meteorològics extrems.
Organiza: Grupo de Historia de la Ciencia. Institución Milà i Fontanals de Investigación en Humanidades (IMF-CSIC, Barcelona): http://www.imf.csic.es/index.php/historia-de-la-ciencia
Coordina: Jon Arrizabalaga (IMF-CSIC, Barcelona)