"Alimentation et gestion pastorale des caprinés chez les Grecs et les lberes du VIe au IVe siecle av. n. e. a l'Emporda (nord-est de la péninsule lbérique). Nouvelles perspectives a partir de la micro-usure dentaire"

Fruit de les ponències presentades a la "XXXIXa Trobada Internacional d’Arqueologia i Història d’Antibes" celebrada l’octubre de 2018, ara veu la llum una publicació amb el mateix títol que recull les contribucions d'aquella trobada: "Hommes et Caprinés: de la montagne à la steppe, de la chasse à l'élevage". L’objectiu del volum és el d'unir en un enfocament diacrònic i multidisciplinari a arqueozoòlegs, paleontòlegs, ecòlegs, etnòlegs, antropòlegs, arqueòlegs, historiadors, etc., al voltant d’un determinat grup de mamífers, les cabres i les seves explotacions per grups humans. La història de la relació entre humans i caprins comença molt abans de la domesticació, des del paleolític inferior, al cor de les zones rocoses d'Euràsia.

Una de les contribucions del volum és la de l'arqueòloga i investigadora contratada UE de la Institució Milà i Fontanals, la Dra. Silvia Valenzuela Lamas. A "Alimentation et gestion pastorale des caprinés chez les Grecs et les lberes du VIe au IVe siecle av. n. e. a l'Emporda (nord-est de la péninsule lbérique). Nouvelles perspectives a partir de la micro-usure dentaire" es presenta una anàlisi del microdesgast dental en ovelles i cabres de dos jaciments de la regió de l’Empordà (al nord-est de la península Ibèrica): l'enclavament grec d'Empúries i la ciutat ibèrica d’Ullastret. Aquest estudi va revelar una elevada ingesta de plantes graminàcies tant als llocs com a les dues fases cronològiques estudiades. Aquest patró és compatible amb un bestiar que pastura a les zones humides. A un nivell més específic, aquesta anàlisi també va revelar algunes diferències en l'alimentació del ramat d'Ullastret i Empúries.