|
Precissament, el primer d'aquests capítols, "Hierbas, ¿venenos o medicinas? El saber sobre las propiedades de las plantas de la Antigüedad al Renacimiento", és obra de l'investigador d'Història de la ciència de la Institució Milà i Fontanals, Dr. José Pardo-Tomás. En aquesta contribució s'analitza com els sabers al voltant de les propietats de les plantes i la seva circulació en forma de textos (manuscrits o impresos), pintures, herbaris i objectes en farmàcies o cuines eren assumptes d'enorme importància, no només mèdica i científica, sinó també política i -naturalment - econòmica. La pràctica de l'enverinament com a arma en les Corts principesques i fins i tot en les eclesiàstiques era, en efecte, a l'ordre del dia en la política europea del Renaixement, com ho havia estat també en èpoques anteriors. De fet, aquests coneixements sobre els efectes que plantes, animals i minerals produïen en l'organisme humà van formar part d'un sistema mèdic complex, de base racional i materialista que es va mantenir vigent durant dos mil anys. ______________ Referència bibliogràfica: Pardo-Tomás, José. "Hierbas, ¿venenos o medicinas? El saber sobre las propiedades de las plantas de la Antigüedad al Renacimiento". A: Castelo Sardina, Luis i Legido García, Victoria (eds.). Herbarios imaginados: entre el arte y la ciencia. Madrid: Universidad Complutense de Madrid, Ediciones Complutense, 2020, pp. 61-75. ISBN 978-84-669-3686-6. ISBN (PDF): 978-84-669-3687-3. |
"Herbarios imaginados: entre el arte y la ciencia" és un llibre que sorgeix en paral·lel a l'exposició d'idèntic títol que té lloc al Centro de Arte Complutense, des del mes de gener i fins al mes de març d'enguany, i