"Pandemia y confinamiento: aportes antropológicos sobre el malestar en la cultura global"

Des del començament de la pandèmia provocada per la Covid-19 la preocupació social ha estat dirigida, com no podia ser d'altra manera a causa de la urgència del moment, cap a les qüestions de tipus sanitari, i encara en un segon moment cap a les implicacions de tipus econòmic. Però, encara hi ha una problemàtica, la preocupació per la qual no ha estat reconeguda fins a un segon moment; es tracta de les implicacions que aquesta ha tingut en la vida i les relacions socials dels individus entre ells, i també en la relació entre els governs i els individus o els col·lectius socials. En aquest aspecte, les ciències socials i en particular a l'Antropologia Social tenen molt a dir. I precisament aquest llibre, "Pandemia y confinamiento: aportes antropológicos sobre el malestar en la cultura global", que és el resultat d'un seminari internacional realitzat el 30 d'abril a la Universitat de Granada, organitzat per l'Observatori de Prospectiva Cultural HUM-584, es fixa en algunes d'aquestes qüestions, en un moment en què la pandèmia ha modificat radicalment les relacions socials tal com les concebem, i ha obligat a l'aïllament físic, les bases mateixes de la vida en comú han estat qüestionades, i l'agitada vida sorgida de la mundialització ha finalitzat abruptament.

Entre els especialistes que hi han contribuït amb les seves aportacions en algun dels capítols del llibre es troben els investigadors de la Institució Milà i Fontanals, el Dr. Lluís Calvo i Calvo i la Dra. Yolanda Aixelà-Cabré.

A "Progreso, confinamiento y espectáculo", Lluís Calvo (IMF-CSIC) s'aproxima al confinament com una manera de confirmar la supremacia d'uns sobre altres i legitimar discursos que avalessin l'expansió colonial occidental, donant lloc al fet que s'hagin promogut «posicions i actituds que neguen que nosaltres també som ells».

A "Retóricas de confinamiento postCOVIDl 9: dismovilidad, necropolítica y cuerpo", Yolanda Aixelà (IMF-CSIC) i Cristina Larrea (UB), ens posen davant el problema de la desglocalizació, la marxa enrere de la globalització, amb les seves polítiques de control del cos i fins i tot necropolítiques.

____________

Referència bibliogràfica: