Amb motiu del Dia Internacional dels Arxius tenim el plaer de presentar-vos el Fons Giménez - Ferrer dipositat a la Institució Milà i Fontanals de Recerca en Humanitats que ha estat recentment incorporat al nostre catàleg. El fons reuneix documentació original, personal i administrativa, procedent de l'activitat empresarial de la plantació de cafè 'Hacienda Virgen de Montserrat', situada a Oveng, Bata, a la Guinea Espanyola, principalment entre els anys 1927 i 1965.
![]() Eduard Giménez Noguera nascut el 1899 a Barcelona va ser copropietari de la Hisenda Verge de Monserrat que va adquirir en 1927 al costat d'altres socis catalans i canaris, destinada a la plantació de cafè. Entre els seus socis es trobava Ramon Reig González-Longoria que al costat de la seva dona Irmina Margenat van ser els màxims responsables de la plantació en Oveng, Bata.
Durant aquests anys, entre 1927 a 1965, té lloc una abundant correspondència entre Irmina des d'Oveng, Bata i Maria a Barcelona. En les seves cartes es confien els petits assumptes domèstics, els problemes de salut que els afecten, relaten la intensa calor d'aquesta terra, el cansament per les moltes tasques de la plantació, la marxa de les collites o falta de braços per al cafè; en algunes d'elles es trasllueix la situació de precarietat deixada per la Guerra civil a la península. Però també s'entreveu la crisi econòmica provocada pel clima d'agitació dels primers moviments d'independència de Guinea o la penosa situació de treball dels guineoecuatorians en una societat colonial jeràrquica i desigual.
El fons està integrat per una mica més de 300 documents, gran part d'ells són correspondència personal (138) i de caràcter professional entre propietaris i encarregats de la finca (73). Es conserven també documents legals i comptables de l'empresa: escriptura de constitució de la plantació, balanços comercials dels anys 1958 a l'any 1963, a més de circulars de la Comunitat d'Espanyols amb Interessos a Àfrica de 1985 a 1991, retalls de diaris i documents diversos personals com fotografies, targetes de visita, recordatoris i felicitacions nadalenques.
El fons ha estat objecte d'estudi durant quatre anys per part de l'antropòloga Yolanda Aixelà-Cabré (IMF-CSIC) en el marc d'un Projecte I+D que ella dirigia l'objectiu és reconstruir la història colonial espanyola a partir de les memòries i experiències personals d'espanyols, marroquins i guineans equatorials. Arran de la relació establerta amb Eduardo Giménez Ferrer, aquest decideix donar la documentació familiar a la IMF-CSIC.
Al llarg de l'any passat 2020 la investigadora Yolanda Aixelà-Cabré va realitzar l'inventari de la documentació amb l'orientació i supervisió d'entrada de dades de la Biblioteca de la IMF. En aquest darrer mes la Unitat de Recursos d'Informació Científica per a la Recerca (CSIC) ha preparat la taula de registres per a la seva migració i incorporació al Catàleg d'Arxius del CSIC.
Pròximament, en el marc de la convocatòria de propostes de digitalització de fons CSIC 2021, es digitalitzarà la sèrie de cartes personals i professionals, així com la documentació legal i comptable de la 'Hacienda Virgen de Montserrat'.
Us deixem els enllaços d'un interessant reportatge emès per TV2 i dues publicacions de la investigadora basades en la documentació d'aquest fons: Cartas en el Tiempo. Letras de cambio - Cartas de Ramón Reig a Eduardo Giménez, Obeng, mayo de 1965, emès el 12 de juny de 2018
Aixelà-Cabré, Y., 2019, Ciudades, glocalización y patrimonio contestado. Una historia de Bata y de Al-Hoceima 1900-2019 (Guinea Ecuatorial y Marruecos). Barcelona: Ed. Bellaterra. ISBN: 978-84-7290-961-8 Aixelà-Cabré, Y., 2020, Colonial Spain in Africa: Building a Shared History from Memories of the Spanish Protectorate and Spanish Guinea. Culture & History Digital Journal, 9(2), e017. https://doi.org/10.3989/chdj.2020.017
|