|
En «The Global Threat of (Re)emerging Diseases: Contesting the Adequacy of Biomedical Discourse and Practice», Arrizabalaga posa el punt de mira en el sorgiment, a partir de la dècada dels vuitanta, de noves infeccions epidèmiques globals (VIH/SIDA) i la reaparició d’altres malalties infeccioses conegudes (com la tuberculosi, la malària i la sífilis, que ja es donaven per gairebé desaparegudes), analitza l’aparició d’una nova categoria nosològica en el camp de la salut pública i examina dues qüestions rellevants relatives a les implicacions de les malalties emergents (ell les anomena “(re)emerging diseases”): la seguretat alimentària i el desenvolupament humà a escala mundial. Així, posa en evidència l'ús irresponsable que sovint es fa de les innovacions biotecnològiques per part de la indústria farmacèutica, cosmètica, alimentària i agrícola, i com aquest fet pot arribar a ser responsable del desencadenament i la propagació de les malalties (re)emergents. Finalment, pel que fa a la pandèmia del VIH/SIDA, posa l'accent en una sèrie de greus deficiències, tant en termes d'enfocament i temporalitat, com en les polítiques de salut pública globals actuals i, també, en les conseqüències desastroses pel que fa als efectes de la pandèmia a l'Àfrica subsahariana. En «La conceptualización de las enfermedades en la historiografia médica contemporánea», Arrizabalaga examina alguns dels influxos (relacionats amb la història social i cultural, amb el constructivisme social, amb els girs lingüístic i emocional i amb la mateixa història de la ciència en acció) que han portat a transformar la percepció social de la cultura científica occidental, la qual ha acabat naturalitzant les representacions de les malalties i les seves causes, asumint que aquestes representacions constitueixen la culminació d'un dilatat procés històric pel qual la ciència mèdica moderna ha arribat de manera gradual una millor comprensió dels fenòmens en què consisteixen les malalties, d'acord amb una imatge gairebé matemàtica del coneixement científic com asímptota de la realitat natural, i que es podria dir que és fruit dels èxits biomèdics del segle XX. Finalment, Arrizabalaga, evidencia com aquesta transformació de la historiografia positivista ha seguit diverses direccions no necessariament excloents. ______________ * ARRIZABALAGA, Jon. «The Global Threat of (Re)emerging Diseases: Contesting the Adequacy of Biomedical Discourse and Practice». En: DAVIS, Joseph E. & GONZÁLEZ, Ana Marta. To Fix or To Heal: Patient Care, Public Health, and the Limits of Biomedicine. New York : New York University Press, 2016, ISBN: 978-1-4798-7824-6, p. 177-207. ** ARRIZABALAGA, Jon. «La conceptualización de las enfermedades en la historiografia médica contemporánea». En: GARRIGA ESCRIBANO, Cecilio y PÉREZ PASCUAL, José Ignacio (eds.). Lengua de la ciencia e historiografía. A Coruña : Departamento de Filoloxía Española e Latina, Facultade de Filoloxía, Universidade da Coruña, 2016. ISBN: 978-84-9749-637-7, p. 11-24. |
Destaquem la publicació de dues recents contibucions de Jon Arrizabalaga: «The Global Threat of (Re)emerging Diseases: Contesting the Adequacy of Biomedical Discourse and Practice»* i «La conceptualización de las enfermedades en la historiografía médica contemporánea»**