1. Les pràctiques instigades per la Corona. Pardo-Tomás proposa una integració de les tres formes de praxi de la història natural in situ analitzades i creu que aquesta integració només és possible des de dues perspectives complementàries. En primer lloc, caldrà preguntar-se sobre l’origen d’aquestes pràctiques, els llocs on es van produir, les seves fonts d’inspiració; i tractar de cercar les respostes adients –que, probablement, no aniran en una única direcció- a partir de posteriors estudis amb més profunditat. En segon lloc, es proposa no perdre la perspectiva de la relació existent entre tres punts geogràfics interconnectats, on els actors, des de Mèxic, no deixen de fixar-se en Madrid i Roma i de la mateixa manera, des de Madrid i Roma, es mira cap a Mèxic. I això, tant pel que fa a les històries naturals instigades per la Corona, com les dutes a terme pels religiosos o les que van sorgir d'una manera més o menys espontània in situ a la Nova Espanya. La circulació d'aquestes històries naturals entre els tres angles d'aquest triangle no hauria d’obviar-se en cap moment. Finalment, l'autor mostra que darrere de les diverses formes de practicar la història natural en les últimes dècades del segle XVI i les primeres dècades dels segles XVII, hi ha una pluralitat de projectes intel·lectuals, convergent i connectada.
______________________ * PARDO-TOMÁS, José. Making Natural History in New Spain, 1525–1590. En: WENDT, Helge. The Globalization of Knowledge in the Iberian Colonial World. Berlin, Max Planck Institute for the History of Science, 2016: pp. 29-51. ISBN: 978-3-945561-07-2. [This publication is licensed under a Creative Commons Attribution-Non Commercial-Share Alike 3.0 Germany (cc by-nc-sa 3.0) Licence.] |