Publicació de "La frontera de los cuerpos. Explicaciones de la catástrofe demográfica en las Relaciones Geográficas de Indias"

En aquesta contribució de José Pardo-Tomás, un dels capítols de "Identidades y fronteras culturales en el mundo ibérico de la Edad Moderna", que recull els continguts del Congreso Internacional Identidades y Fronteras Culturales en el Mundo Ibérico en la Edad Moderna, s'analitzen les conseqüències de la irrupció europea a Amèrica i la catàstrofe demogràfica que va causar en la població autòctona, així com la incapacitat d'afrontar les successives onades epidèmiques que van matar a milions d'éssers humans. En aquest context, el coneixement mèdic i les pràctiques de curació van adquirir una importància fonamental per tractar d'assegurar la pròpia supervivència, en el cas dels indoamericans, i el desplegament i manteniment del nou ordre colonial, en el cas dels colonitzadors, que a més necessitaven de la força de treball de la població local per fer viable políticament i econòmicament el règim colonial que estaven imposant, legitimitzat, en part, per la missió evangelitzadora de la religió. Medicina i religió, es troben en el centre de la indagació sobre el naixement d'una cultura mèdica al Mèxic del segle XVI, en què coneixements i pràctiques noves van sorgir com a resultat d'apropiacions culturals mútues entre les cultures mèdiques en joc en aquell espai geogràfic.

L'espai de frontera cultural sorgit de la trobada entre cultures diferents, amb concepcions del cos, la salut i la malaltia diverses, però comunicables, va ser un espai de creació d'una cultura mèdica -híbrida, mestissa, fronterera- resultat d'aquesta comunicabilitat, no exempta de problemes. L'autor vol fer visible l'existència d'una cultura mèdica novohispana sense fer-la dependre dels vectors de modernitat vs. tradició en què la historiografia eurocèntrica s'ha obstinat sovint a enquadrar-la. Es busca, així, una aproximació a la creació d'un saber i d'unes pràctiques mèdiques que comencen a la base i van des de baix cap a dalt, doncs, aquest saber i aquestes pràctiques que van sorgir del variat món dels profans, només, més endavant, i d'una manera parcial, aconseguirien introduir-se en el discurs dels experts. Fins fa ben poc, el discurs dels experts havia estat l'únic tingut en consideració pels historiadors de la medicina. Ara, també es vol recuperar aquest altre saber que pot esdevenir complementari i facilitar una visió historiogràfica més completa.

Aquest treball s'emmarca dins el projecte «Cultura médica novohispana: circulación atlántica, recepción y apropiaciones», finançat pel Ministeri d'Economia i Competitivitat (referència HAR2012-36102-C02-01).

____________

Referència bibliogràfica:

José Pardo-Tomás. "La frontera de los cuerpos. Explicaciones de la catástrofe demográfica en las Relaciones Geográficas de Indias". En: José Luis Betrán, Bernat Hernández, Doris Moreno (eds.). Identidades y fronteras culturales en el mundo ibérico de la Edad Moderna. Bellaterra (Barcelona) : Universitat Autònoma de Barcelona. Servei de Publicacions, 2016. (Congressos de la Universitat Autònoma de Barcelona; 13), p. 415-425. ISBN 978-84-490-6085-4.