CAT / ESP
Aquest llibre conté deu històries urbanes de la ciència de nou ciutats: Atenes, Barcelona, Budapest, Buenos Aires, Dublín, Glasgow, Hèlsinki, Lisboa i Nàpols, situades als marges geogràfics d'Europa i més enllà. Al volum es debat per què i com s'ha d'estudiar la cultura científica de les ciutats, sovint considerades "perifèriques" pel que fa a la seva producció de coneixement, des de mitjan segle XIX fins a principis del XX, i també com van ser les pràctiques científiques, els debats i les innovacions entrellaçades amb l'espai urbà altament dinàmic cap al 1900. S'aborden qüestions historiogràfiques intrigants. Com la ciència, la tecnologia i la medicina formen els debats sobre la modernitat i la identitat nacional en l'espai urbà? Fins a quin punt les ciutats i els elements heterogenis que contenen tenen agència? Aquestes històries urbanes mostren que la ciència i la ciutat es constitueixen constant i contínuament. Hochadel i Nieto-Galan, a més dels editors del llibre són també els autors del capítol introductori: "Urban Histories of Science: How to Tell the Tale", on es discuteixen els temes comuns que uneixen aquestes deu històries urbanes de la ciència. A la primera part, es parla del potencial, però també dels límits del concepte "perifèria". En els tres apartats següents, s'intenten mostrar altres categories d'anàlisi, relacionades amb les modernitats, els nacionalismes i les agències, que poden ajudar a desenvolupar la riquesa temàtica dels estudis de casos. _________________ Referència bibliogràfica: Hochadel, Oiver & Nieto-Galan, Agustí (eds.) (2019). Urban histories of science: Making knowledge in the city, 1820-1940 (1st ed., Routledge studies in the history of science, technology, and medicine). New York : London: Routledge. ISBN: 978-0-415-78417-7 (hbk), 978-1-315-22854-9 (ebk). |