Diversos investigadors de la IMF col·laboren en la "Història mundial de Catalunya"

 

Les seccions de cultura de bona part dels diaris catalans (La Vanguardia, El Periódico, l’ARA o altres d’àmbit local, com el Diari de Girona o Regió 7) i setmanaris (El Temps) es feien ressò aquests darrers dies de l’aparició d’una obra cabdal per entendre la història del nostre país que acaba d’arribar a les llibreries: “Història mundial de Catalunya”.

Es tracta d’una obra publicada per Edicions 62, dirigida i coordinada pel catedràtic d'Història Contemporània de la UAB Borja de Riquer, de gairebé mil pàgines, en la qual participen un centenar d'experts que relaten 124 episodis significatius del passat, posant l’èmfasi en les connexions i les influències dels catalans amb l’exterior. Aquesta obra està inspirada en la precursora Histoire mondiale de la France, de Patrick Boucheron, o en la Storia mondiale dell'Italia, a cura d'Andrea Giradina. Per a Borja de Riquer: "es tracta d'una selecció dels fets de la història que siguin singulars, innovadors, que impliquin la rellevància i influència de Catalunya cap enfora, variats en la seva temàtica i que donen una visió polifònica del país".

Entre els especialistes que participen en la realització d'aquesta obra es troben alguns dels investigadors de la Institució Milà i Fontanals, com els Drs. Ivan Armenteros, Oliver Hochadel o Manuel Sánchez Martínez, que ha estat membre de la IMF fins fa ben poc, a més d'altres que d'una manera o altra han estat lligats a la nostra institució amb projectes d'investigació o contractes diversos, com Pere Ortí Gost o Daniel Duran Duelt.

     Armenteros ha contribuït amb el darrer dels episodis del capítol referit a la Baixa Edat Mitjana: "1493 El món s'ha engrandit", on es descriu un moment històric en què els europeus circumnaveguen el continent africa i arriben a noves terres que amb el temps anomenarien Amèrica, un moment en què es produeix la primera expansió atlàntica, un fet de conseqüències importants, i en què els principals ports del sud i el llevant ibèrics, i els seus mercats d'esclaus, s'enriqueixen amb noves llengües i colors.

     Hochadel és el responsable d'un altre dels episodis del llibre: "1966 Floquet de Neu, l'únic goril·la albí", on s'aborda el descobriment d'aquest singular goril·la blanc a la Guinea Equatorial, posteriorment portat al Zoològic de Barcelona, que es va convertir en una sensació mundial pel fet de ser l'únic exemplar albí, i es va transformar també en una icona de la ciutat. Alhora, però, aquest fet també exemplifica la implacable explotació econòmica de la colònia espanyola.

    Sánchez Martínez, amb "1365 Construint la fiscalitat d'Estat" aborda com aquell any, les Corts de Catalunya, reunides a Tortosa, van concedir al rei Pere el Cerimoniós un copiós donatiu per tal de sostenir la guerra que enfrontava les corones d'Aragó i de Castella des del 1356, i com per reunir aquest subsidi s'utilitzaren diferents procediments que van posar les bases d'un sistema fiscal i financer que es perllongaria fins a la segona dècada del segle XVIII.

     Pere Ortí Gost  amb " 1485 Pere Joan Sala i les revoltes remences" i Daniel Duran Duelt amb "1375 L'Atles català. Cartografia, navegació i comerç", són altres dels col·laboradors.