"La historia natural y el coleccionismo en gabinetes de curiosidades y museos de papel"

Amb motiu de l'exposició "Maria Sybilla Merian y Alida Withoos: mujeres, arte y ciencia en la Edad Moderna" que té lloc al Paranimf de la Universitat de Cantàbria (UC), on s'exposen uns dibuixos originals procedents del Real Jardín Botánico del CSIC, des del 18 d'octubre d'enguany i fins al 19 de gener de 2019, s'acaba de publicar el llibre-catàleg amb el mateix títol. L'objectiu és donar a conèixer una part important però poc coneguda de la producció cultural dels segles XVII i XVIII: el dibuix científic. Això s'aconsegueix a través de l'anàlisi de l'obra de dues grans artistes-naturalistes: Maria Sybilla Merian (Frankfurt 1647-Amsterdam 1717) i Alida Withoos (Amersfoort, ca. 1661/1662-Amsterdam 1730). Aquestes obres, al costat d'altres de la mateixa col·lecció, permeten difondre aspectes de la història de l'autoria i del col·leccionisme científic, alhora que mostren l'excel·lència de les aportacions de les dones a la cultura artística i científica.

L'investigador de la IMF Dr. José Pardo-Tomás és el responsable d'una de les contribucions del llibre: "La historia natural y el coleccionismo en gabinetes de curiosidades y museos de papel". L'autor analitza la col·lecció reunida per Maria Sybilla Merian, vista des de la seva triple vessant d'artista, naturalista i marxant, com una mostra del que són les col·leccions formades per materials del món natural i per reproduccions i representacions artístiques d'aquests materials. La intenció és entendre més fàcilment l'evolució del saber científic en l'anomenada República de les Lletres, el medi intel·lectual i cultural a on es van desenvolupar la majoria de les pràctiques científiques durant els segles XVII i XVIII. En la construcció de coneixement a partir de la col·lecció del gabinet o del museu de paper no existeix res semblant a l'autoria individual. Quan es pensa en una col·lecció i el coneixement que es genera a partir d'ella, encara que les col·leccions s'identifiquen amb un nom propi i gairebé sempre masculí, s'ha de pensar en el ventall d'autories que cal conferir a les nombroses persones, anònimes o nomenades, que nodreixen, contribueixen, col·laboren o treballen amb els milers d'objectes de les col·leccions naturalístiques.

___________

Referència bibliogràfica:

PARDO-TOMÁS, José. "La historia natural y el coleccionismo en gabinetes de curiosidades y museos de papel". A: CABRÉ PAIRET, Montserrat; CRUZ DE CARLOS VARONA, María (eds.). Maria Sybilla Merian y Alida Withoos: mujeres, arte y ciencia en la Edad Moderna. Santander : Editorial Universidad de Cantabria, 2018, p. 69-76. ISBN 978-84-8102-868-3.