|
 Recentment Editorial CSIC ha publicat el volum 85 de la sèrie Monumentos de la Música Española, amb el títol "Música en torno al Motu proprio para la catedral de Sevilla. Volumen 2. Obras para el oficio divino y otras piezas sacras" del compositor castellonenc Vicente Ripollés, estudiades i editades per Miguel López-Fernández, doctor en Història i Ciències de la Música, titulat superior en Direcció de Cor i professor de Musicologia del Conservatorio Superior de Música Manuel Castillo de Sevilla. El llibre, amb presentació de la Dra. Maria Gembero-Ustárroz, científica titular de la Institució Milà i Fontanals-CSIC de Barcelona i directora de la sèrie, inclou peces per a l'ofici diví i obres d'altres gèneres musicals sacres. Amb aquest volum finalitza l'edició completa de les composicions de Ripollés per a la catedral hispalense, iniciada amb un volum previ dedicat a les misses (Monumentos de la Música Española, 83). El segon volum inclou l'estudi i edició crítica de dotze composicions datades entre 1904 i 1940, els materials originals de les quals es conserven a la catedral de Sevilla i la Biblioteca Colombina, el Real Colegio-Seminario de Corpus Christi de València i la Biblioteca Nacional de España a Madrid. A les obres que alternen polifonia amb seccions de cant pla, aquest s’ha editat fent servir manuscrits i impresos utilitzats a la catedral de Sevilla a l’època de Ripollés, per tal d’oferir una reconstrucció integral d’aquest repertori i facilitar la seva interpretació pràctica.
Vicente Ripollés, reconegut com un dels pioners de la musicologia a Espanya, va ser autor d'importants investigacions (particularment sobre història de la música valenciana) i actiu ideòleg del moviment de reforma de la música sagrada derivat del cèlebre Motu proprio (1903) del papa Pius X, que va originar substancials canvis en l'estil i pràctiques musicals del món catòlic durant la primera meitat de segle XX. El Ripollès compositor, però, tot just havia estat estudiat fins ara. La seva música va suposar una important ruptura estètica, especialment en el context sevillà, fins llavors dominat pel cànon tardoromàntic i italianitzant d'Hilarión Eslava i els seus seguidors.
|
